Un nou sistema més eficaç per a la compressió d'imatges

El sistema tradicional de compressió d'imatges digitals esdevé un procés cada cop més lent i costós, a mesura que els diferents dispositius capturen imatges de major resolució: Per això s'investiga el desenvolupament de sistemes més eficaços. Aquesta recerca en proposa un de nou, que s'ha implementat i provat amb èxit: és trenta vegades més ràpid i consumeix quaranta vegades menys energia que el sistema convencional utilitzat actualment.El sistema tradicional de compresión de imágenes digitales se está volviendo un proceso cada vez más lento y costoso, a medida que los diferentes dispositivos capturan imágenes de mayor resolución. Por ello se investiga el desarrollo de sistemas más eficaces. Esta investigación propone uno nuevo, que se ha implementado y probado con éxito: es treinta veces más rápido y consume cuarenta veces menos energía que el sistema convencional utilizado actualmente

Programació en paral·lel. Aplicació a processos fotogramètrics

Aquest projecte pretén realitzar un nou enfocament a processos fotogramètrics típics, des de punt de vista de la programació en paral·lel, amb l’objectiu de demostrar que l’aplicació d’aquest mètode de programació a l’àmbit de la fotogrametria pot aportar millores substancials en el temps de càlcul. Per tal de mostrar-ho s’han triat com a processos de prova, per una banda, la cerca de correspondències per correlació d’un parell d’imatges estereoscòpiques i, per una altra banda, la obtenció d’una ortofotografia. No s’ha pretès canviar l’arrel d’aquests processos, sinó fer una aplicació directa del mateix procés en un entorn en paral·lel. Per tant, es tracta d’un anàlisi comparatiu entre el mètode tradicional (en sèrie) i el nou (en paral·lel). El treball té sentit perquè els darrers anys hi ha hagut un increment en la quantitat de dades amb les que ja es treballa en l’àmbit fotogramètric. El fet d’emprar una gran quantitat de fotogrames a l’hora de cercar correspondències, implica que els mètodes tradicionals esdevinguin cada cop més lents. Els resultats s’analitzen en funció de la relació de temps obtinguda entre la programació sèrie i paral·lela. Ambdós casos es comparen en un mateix entorn, és a dir, amb el mateix ordinador i el mateix problema. Les conclusions obtingudes respecte són que definitivament es tracta d’un mètode que s’ha d’implementar en aquests i altres àmbits ja que les reduccions de temps que implica són considerables

Estudi energètic d'un centre de processament de dades

Aquest document tracta sobre l’estudi termodinàmic a nivell energètic d’un model de rack en un centre de processament de dades (CPD). Gràcies a la dinàmica de fluids computacional (CFD) s’ha virtualitzat una mostra del sistema per tal d’avaluar el comportament correcte del flux d’aire, el qual actua com a refrigerant. El desenvolupament de l’estudi es basa en l’evolució del sistema emprat a partir de diversos casos de simulacions. Primerament en situacions òptimes i senzilles de convergir amb una malla simple. Posteriorment es van perfilant més les condicions i els paràmetres fins obtenir finalment un cas final prou sòlid i definitiu com per equiparar-se amb el cas real. L’eina de treball que s’utilitza per dur a terme aquest estudi és el programa de CFD Elmer. Per visualitzar gràficament els resultats de la simulació i estudiar les principals variables termodinàmiques del sistema s’ha emprat el programa Paraview

Evolució de la producció multimèdia a la xarxa : del model editorial al model interactiu

La popularització d'Internet va començar l'any 1991 amb l'aparició dels primers navegadors gràfics, els quals van permetre l'accés a la informació de la Xarxa sense haver de conèixer les ordres específiques per moure's pels entramats hipertextuals. Així, el programa navegador NCSA Mosaic i, posteriorment, el Microsoft Explorer i el Netscape Communicator, varen ser les eines que van servir perquè el gran públic, a poc a poc, pogués apropiar-se del nou mitjà (Higuera, 1999). Aquesta intrusió d'Internet en el panorama de la comunicació s'ha produït d'una manera continuada i a un ritme de penetració sense precedents històrics: el nombre d'usuaris de sistemes interactius, de pàgines, de servidors i de connexions ha experimentat una progressió geomètrica. Internet, com a mitjà de comunicació, està assolint xifres d'audiència altíssimes que, si bé no s'acosten al sostre teòric de potencials usuaris de la Xarxa, indiquen una certa maduresa en la seva evolució. Aquest és un bon moment per analitzar l'evolució del mitjà. Però no ho volem fer des d'un punt de vista quantitatiu (hi ha empreses d'auditoria que s'encarreguen d'aquestes tasques) sinó des d'un aspecte qualitatiu. Són molts els paràmetres i les variables que es podrien abordar per tal de poder copsar aquesta evolució. Nosaltres pretenem descriure l'evolució tecnològica de la Xarxa per mostrar les tendències comunicatives de les produccions multimèdia susceptibles de ser mostrades mitjançant Internet

Evolució de la producció multimèdia a la Xarxa : del model editorial al model interactiu

This article is an overview of the evolution of Web-based multimedia production. The author argues that the technological limitations entailing problems on the Web are similar to the problems which off-line computer methods had to deal with in their day. These problems are related primarily to the way in which the information is displayed on the screen, the speed with which the user can access information, and the elements which are used in the production of messages. In short, the Internet has had to find its own solutions in order to deal with these problems

Anàlisi i aplicació del Big Data a petites empreses

En aquesta era de la informació, on la generació de dades és una condició sine qua non, sorgeix la necessitat de sentir que podem controlar tots i cadascun dels nostres moviments a la xarxa. Per això el Big Data, permet obtenir informació de les connexions entre dispositius i analitzar els registres detallats d'aquestes connexions. Sense una anàlisi posterior de totes aquestes bases de dades amb informació, sovint no estructurada, les dades recollides serien en va. En vista d'això, aquest treball valora i analitza diferents bases de dades i maneres en les quals s'emmagatzema la informació, juntament amb la comparativa de les eines de codi obert que una empresa pot emprar per treure partit a la informació, sense la necessitat d'una gran inversió econòmica en alternatives privades i per fer iniciar-se en l'extracció i l'anàlisi de les dades.We are in an information era, where collecting data is a pressing matter but also the feeling that we can control the amount of data we share online. Big Data gives access to information about connections between devices and analyzing the detailed record of each and every connection is now a possibility. However this information requires further analysis, to sort it out, otherwise the data is just collected in vain. With this problematic in mind, this paper analyzes and evaluates the different database and the ways in which information is stored. What's more, it compares the different open source tools a business can use to take advantage of this information, without necessarily investing in private solutions.En esta era de la información, donde la generación de datos es una condición sine qua non, surge la necesidad de sentir que podemos controlar todos y cada uno de nuestros movimientos a la red. Por eso el Big Data, permite obtener información de las conexiones entre dispositivos y analizar los registros detallados de estas conexiones. Sin un análisis posterior de todas estas bases de datos con información, a menudo no estructurada, los datos recogidos serien en vano. En vista de esto, este trabajo valora y analiza diferentes bases de datos y maneras en las cuales se almacena la información, junto con la comparativa de las herramientas de código abierto que una empresa puede emplear para sacar partido a la información, sin la necesidad de una gran inversión económica en alternativas privadas y para hacer iniciarse en la extracción y el análisis de los datos

Supercomputació al CSUC

Aquest article descriu el servei de supercomputació que proporciona el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) a la comunitat acadèmica i de recerca. Repassa breument les activitats del Consorci, els projectes i usuaris que utilitzen aquest servei i el tipus de simulacions científiques que s'hi porten a terme. A més, es fa un repàs dels projectes de física i dels nous reptes en supercomputació al Consorci

Desenvolupament d'una interfície basada en labview per al posicionament global i generació de trajectòries d'un robot paral·lel mitjançant l'ús de marcadors

[ES] En este proyecto se presenta el diseño de una interfaz programada en LabVIEW para verificar y visualizar, en tiempo real, la posición y orientación de objetos en el espacio 3D, usando el sistema de captura de movimiento óptico con marcadores OptiTrack. El objetivo del presente trabajo es crear un control de los errores en el posicionamiento de la plataforma de un robot paralelo de 4 grados de libertad, examinando la ubicación real frente a la referencia. Además, puede ayudar a solucionar el problema de las configuraciones singulares que se dan en el robot. La aplicación se conecta con el software de las cámaras mediante la tecnología .NET para acceder a los datos. Al mismo tiempo, estos datos se pueden almacenar y enviar a otros dispositivos usando los protocolos TCP/IP. Adicionalmente, se ha desarrollado un módulo para la unidad de control del robot. Éste envía a través de una conexión TCP/IP, la posición de la plataforma, calculada a partir de las medidas de los sensores internos, mediante un modelo cinemático dado.[EN] This project presents the design of an interface programmed in LabVIEW to verify and visualize, in real time, the position and orientation of objects in 3D space, using an OptiTrack optical motion capture system with markers. The objective of the present paper is to create a control of the errors in the positioning of the platform of a 4-degree-of-freedom parallel robot, examining the real location versus the reference. Moreover, it can help to solve the problem of the singular configurations that occur in the robot. The application connects to the camera¿s software using .NET technology to access the data. At the same time, it can store and send this data to other devices using the TCP/IP protocols. Additionally, a module for the robot control unit has been developed. It sends through a TCP/IP connection, the position of the platform, calculated from the internal sensor¿s measurements, using a given kinematic model.Costa Andrés, EI. (2020). Desenvolupament d'una interfície basada en labview per al posicionament global i generació de trajectòries d'un robot paral·lel mitjançant l'ús de marcadors. http://hdl.handle.net/10251/153799TFG